En Ricard va néixer a Barcelona, però el seu pare era gironí. Per aquest motiu, ell i les seves germanes estiuejaven a la Vall d’en Bas, molt a prop del Casot. Aquests records d’infantesa van propiciar que comprés, fa uns 20 anys, una masia abandonada i en runes que es coneix com Mas el Casot. Poc a poc, durant els caps de setmana i les vacances, aquelles runes es van anar convertint en una llar. Fa 8 anys va prendre la decisió de canviar la seva vida i va dedicar tots els mitjans i esforços a acabar l’obra. La seva intenció era construir una casa rural en la qual els hostes s’hi trobessin a gust, no només còmodes sinó també acollits per les seves pedres centenàries, la llar de foc, els mobles escollits curosament per no trencar l’encant de l’origen de la masia o els detalls com ara els estris de conrreu que es van descobrint per tots els racons.

Al costat del Casot hi ha una petita casa on hi vivim nosaltres: el Ricard i la Teresa. Formen part de la nostre familia la Blaki, el Pelut i el seu fill Petitó, que son uns magnífics anfitrions Ah! També coneixereu al Pitu. És un gatet, pero ell creu que és com els seus germans: un gos d’atura molt valent, però això no li digueu, si us plau.